La ciutat de Valls compta amb quatre gegants, de titularitat municipal. La primera referència documental es troba el 1725, quan es construeixen uns gegants per a l'acte de benedicció del nou santuari dedicat a la Mare de Déu del Lledó. El 1764 serien renovats per Lluís Bonifàs. Cal ressaltar que els gegants són l’únic element festiu de la ciutat que no ha perdut la tradició des de la seva creació.

Pel que fa a la parella de gegantons negres, formada pel Lladrefaves i la Gegantona, cal ressaltar que el Lladrefaves és un gegantó de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. La morfologia de mig cos és un dels indicadors que vincula la peça amb els gegantons més primitius que realitzaven funcions d'obrir pas a imatgeria més complexa i de majors dimensions tant gegants com bestiari. Segons la tradició oral, el bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó per unes rogatives documentades per demanar a la Mare de Déu del Lledó l'ajut de la pluja. Aquest gegantó és dels pocs supervivents amb la primitiva estructura dels gegants sense faldilles. Les proves tècniques i científiques realitzades l'any 2014 per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona garanteixen que la figura es remunta almenys a l'any 1840. Fou construït en el bust amb cartró pedra sobre una base inferior de fusta i les seves mans són de fusta. El gegantó Lladrefaves es casaria durant les Decennals del 1951 amb la gegantona negra. L’any 2015 es va renovar la indumentària de la parella, dissenyada i confeccionada per l’escenògraf vilafranquí Amadeu Ferré.

Pel que fa al Gegant de la Porra i la Geganta, el 1947 es construirien a Casa Paquita, de Barcelona, en substitució dels seus antecessors a causa del seu mal estat de conservació. L'any 2014 van estrenar vestuari, obra d'Amadeu Ferré. Els disseny i ornamentació del vestuari estan inspirats en elements arquitectònics i decoratius de la ciutat de Valls. Els tons i colors també tenen un significat simbòlic. L’any 2015 estrenarien unes noves corones, cisellades per l’orfebre tarragoní Joan Serramià, i el 2017 es van restaurar les figures al taller Casserras de Solsona.

El que ha fet la Unió Anelles de la Flama, des de l’assumpció de les figures municipals el 1992, ha estat recuperar l’extens repertori musical dels gegants (les marxes, les balladetes o la jota) i la posada en relleu de les sortides tradicionals de les figures en el si del calendari festiu de Valls.

Els Gegants de la Ciutat encapçalen la professó del Corpus Christi i participen en les sortides del Seguici Cerimonial en la Festa Major de Sant Joan en les Completes, l’anada i la sortida d’ofici i el Tomb del Poble, a més de les sortides rituals de la vigília de Sant Joan al migdia i el Vot del Poble a la Mare de Déu del Lledó, l’endemà de Sant Joan. També surten durant la vigília de Santa Úrsula i acompanyen les autoritats a Ofici el diumenge de la festa. Participen en els actes rituals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, cada 10 anys. Tanmateix, és poc habitual que aquestes figures surtin fora de la població, ja que el seu caràcter està regit per un protocol que marca les sortides i el desenvolupament natural d’aquestes figures.