El ball de la Moixiganga

La Moixiganga representa diverses escenes de la Passió de Jesucrist, però també algunes de les onze figures que representen tenen referències als antics retaules de les esglésies vallenques. Hi ha documentació que descriu el ball al segle XVIII i es documenta la seva actuació durant la celebració de les festes de coronació d'Isabel II d'Espanya el 1833.

La Moixiganga de Valls

El ball va ser recuperat per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 1991, mentre que des de 2008 és representat a l'altar major de l'església de Sant Joan, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela.

Un total de quinze persones formen part de l’estructura del ball, que està format per tres parts diferents: el cartró, que són els passos que es fan abans i després de cada figura; el coixinet, els passos que separen les figures; i el misteri, amb un total d’onze quadres plàstics que reben el nom de L’oració a l’hort, Quan l’assoten, Quan el coronen, La palma del martiri, El Gòlgota, La creu, Quan el baixen de la creu, La Dolorosa, L’enterrament, El sepulcre i La Mare de Déu d’Agost ajaguda a la llitera.

La Moixiganga de Valls

Els dansaires van abillats amb un vestuari gairebé idèntic al dels balladors del ball de la Primera, llevat del detall del brodat de l’armilla, el ciri i que no tenen els cascavells que caracteritzen l’altre.

La Moixiganga de Valls forma part de les sortides rituals del Seguici Cerimonial de la ciutat en les Completes, l’anada i la sortida d’ofici i el Tomb del Poble. També participa en els actes rituals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, cada 10 anys. Al llarg de l’any, aquest ball compta amb diversos moments especials, com la representació a l’interior de l’església per la festa de la Mare de Déu de la Candela, l’actuació completa al carrer per la Festa Major i protagonitza l’obertura de la capella votiva de Sant Joan Baptista a la muralla del Castell.

La Moixiganga de Valls

Comparteix