La primera documentació que es troba d'aquesta figura del bestiari fantàstic emblema dels poders de l'infern data de 1764, en una crònica on es relata la sortida extraordinària dels diversos balls i elements festius per acompanyar el retorn de la Mare de Déu del Lledó al seu santuari, amb motiu de la festa d’acció de gràcies que la ciutat dedicà a la Santa Imatge, arran de la seva intercessió en unes rogatives per la pluja.

La peça actual, bicèfala, es va estrenar durant la Festa Major de Sant Joan de 1985. Està confegida en cartró i fibra de vidre i la construcció va anar a càrrec d’alguns membres de la Unió Anelles de la Flama sota la direcció d’Anton Gurí. El Drac de Valls té un pes de 61 quilos, i les seves dimensions són 1,90 metres d'alçada, 1,50 metres d'amplada i 2,80 metres de llargada. El portador de la bèstia és una única persona, tot i que compta amb un equip de persones que es va rellevant en la tasca de portar-lo. El drac vallenc disposa de disset punts de foc, repartits per la cua, les dues boques i les ales.

Les sortides rituals del Drac s’inicien per Sant Jordi, amb la despertada dels dracs per part dels xiquets de la ciutat. La Festa Major de Sant Joan és la festa per antonomàsia d’aquesta bèstia de foc, ja que el Drac participa i encapçala les sortides del Seguici Cerimonial en les Completes, l’anada i la sortida d’ofici, el Tomb del Poble i el correfoc que tanca la Festa Major. També participa en els actes tradicionals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, cada 10 anys. Tanmateix, al llarg de l’any, el Drac de Valls realitza diverses sortides arreu del territori, en festes patronals que es distingeixen per la seva significació, el caràcter tradicional i la qualitat.

La música és obra de Francesc Bofarull i la coreografia és de Lluís Musté i va acompanyat de xeremiers.