Antigament es recorria a la contractació de balladors per als elements del Seguici, i precisament alguns eren d'ètnia gitana. Probablement d'aquí neix la denominació d'aquest ball, documentat a la ciutat al llarg del segle XVIII i descrit el 1894 per l'escriptor alcoverenc Cosme Vidal. Va ser recuperat durant la Festa Major de Sant Joan de 1985.

Aquest és un ball parlat de temàtica social i local, amb caire picaresc, que manté sempre la mateixa estructura, tot i que anualment canvien els textos que reciten els balladors. Està interpretat per 8 noies i 6 nois, que representen diversos personatges: el Gitano Gros (que dona ordres del ball i que porta un fuet en una mà), l’Estaquirot (aguanta el pal al voltant del qual els balladors trenen les cintes), 8 Gitanes (que trenen les cintes amb els colors de la bandera de Valls i 4 Galerons (que ballen una part del ball amb les gitanes). Precisament, el ball pretén reflectir la picabaralla amorosa entre els Galerons i les Gitanes.

El ball de Gitanes de Valls participa en les sortides del Seguici Cerimonial de la ciutat en les Completes, l’anada i la sortida d’ofici i el Tomb del Poble durant la Festa Major de Sant Joan. La representació completa del ball parlat, per la seva banda, es pot veure cada 22 de juny en l’escenificació conjunta dels diversos balls parlats vallencs amb motiu de la Festa Major. També participa en els actes rituals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, cada 10 anys. Alhora, el ball pot realitzar diverses sortides arreu del territori, en festes patronals que es distingeixen per la seva significació, el caràcter tradicional i la qualitat.